Familia de protocolos

Capa:

Concepte:

Para simplificar la complejidad de cualquier red, los diseñadores de redes han convenido estructurar las diferentes funciones que realizan y los servivios que proveen en una serie de niveles o capas. Las capas están jerarquizadas. Cada capa se construye sobre su predecesora. El número de capas y, en cada una de ellas, sus servicios y funciones varían con cada tipo de red. Sin embargo, en cualquier

Protocolos:

OSI define un modelo de referencia para el estudio de las redes, sin embargo, las redes comerciales no son totalmente OSI, participan de su modo estructurar los protocolos, pero cada compañía diseña la red de acuerdo con las tecnologías de las que es propietaria.

Familia NetWare:

NetWare, fabricado por Novell, ha sido el sistema oprerativo de red más utilizado a nivel mundial. Su alto rendimiento, su capacidad de crecimiento y, fundamentalmente, la optimización de los recursos requeridos tanto en las estaciones clientes como en las servidoras han promocionado su utilización masiva.

Los servidores NetWare han sido tradicionalmente dedicados, es decir, no pueden actuar como clientes. El resto de las estaciones son exclusivamente clientes de estos servidores. NetWare utiliza un protocolo propietario desarrollado por Novell, denominado IPX/SPX derivado de la red de Xerox XNS

Algunos sistemas operativos como Windows, incorporan protocolos clónicos del IPX. En concreto los sistemas de Microsoft lo llaman NWLink.

Familia NetBeui:

Microsoft dispone de dibersos sistemas operativos para resolver las comunicaciones en las redes de área local, todos ellos pensados para convivir en una red. Los sistemas operativos de Microsoft son una base para la construcción de redes entre iguales utilizando NetBeui, que es un protocolo desarrollado por IBM en 1985.

Algunos protocolos se encargan exculivamente de la manipulación de datos, otros en cambio, se ocupan del intercambio de mensajes entre las aplicaciones de red. NetBeui es un protocolo que controla tanto los datos como los mensajes, entre aplicaciones.

Cuando un sistema operativo de red implementa el protocolo NetBeui, los servicios son alcanzados a través del interfaz NatBIOS que actúa como su REDIRECTOR nativo.

Familia AppleTalk:

AppleTalk es el nombre de la red entre iguales, diseñada por Apple Computer Corporation, para su tilización en ordenadores macintosh. El diseño original se pensó para permitir la compartición de ficheros y de impresoras entre los usuarios de la red de modo que su configuración fuera muy sencilla y permitiera a cualquier usuario no experto en redes beneficiarse de los servivios de red.

El primer diseño de AppleTalk fue una sencilla red que resolvía la conexión de un Macintosh a una impresora. Sin embargo, con ApleTalk se pueden confeccionar redes muy amplias y complejas. Apple siempre ha tratado de conservar la ficilidad de instalación y configuración en sus desarrollos liderando la tecnología Plug & Play.

Actualmente el sistema operativo de Apple está fundamentado en un núcleo UNIX y, por tanto, sin abandonar totalmente AppleTalk, la red nativa que incorpora es una red TCP/IP, que es la específica de los sistemas UNIX.

TCP/IP:

El sistema operativo UNIX se ha comunicado en red utilizando un conjunto de protocolos que se ha extendido mundialmente. De hecho, esta familia de protocolos se ha convertido en un estándar de facto.

La tecnología TCP/IP /Transmission Control Protocol/Internet Protocol, Protocolo de control de la transmisión/Protocolo de Internet), está definida en un conjunto de documentos denominados RFC(Request For Comments) o Petición de comentarios.

Topologies de xarxa

Xarxes en estrella:

Definició:
La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa don els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

Avantatges:

• Es senzilla d'implementar i estendre. Fins i tot en grans xarxes.
• Normalment és la més econòmica.
• La fallada d'un node no afecta a la resta.
• Fàcil d'administrar.
• Facilitat per detectar-hi fallades als enllaços.
• Gran ample de banda entre enllaços car no és necessari compartir aquests amb diferents nodes.

Desaventatges:

• Longitud de cable i nombre d'estacions limitat.
• Cost d'administració car a llarg termini
• El rendiment disminueix al afegir nodes.
• La fallada del node central deshabilita tota la xarxa.

Xarxes en anell:

Definició:
La Xarxes en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí únic tancant enllaços entre cada node.

Avantatges:

• El creixement del sistema té un mínim impacte en el rendiment.
• Tots els nodes tenen el mateix accés.

• Cada node actua com a repetidor, això permet que la xarxa tingui una gran extenció.

Desavantatges:

• Normalment és la més cara.
• La fallada d'un node afecta a tota la resta.

Xarxa en bus:

Definició:
La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.

Avantatges:

• És senzilla d'implementar i d'estendre.
• Normalment és la més econìmica.
• La fallada d'un node no afecta a la resta.

Desavantatges:

• Difícil d'administrar.
• Longitud de cable i nombre d'estacions son limitades.
• El rendiment disminueix en afegir-hi nodes.
• Si la fallada en lloc de en un node esdevé en el bús és difícil de detectar.

Bibliografia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_en_estrella
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_en_anell
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_en_bus

EINAC
Quan es va fer la maquina? al 1943-1946

Qui la va fer? Eckert y Maunchly.

Breu historia de com es va fer: Tenia 15.000 vàlvules electròniques de buit, 50.000 commutadors, 70.000 resistències y 7.500 interruptors pesava 30 toneladas.
Com funciona: Efectuava una multiplicació de 10 xifres en sis segons. La seva primera utilització va ser per la construcció de taules per al calcul de trayectories de projectils.

Com funciona: Efectuava una multiplicació de 10 xifres en sis segons. La seva primera utilització va ser per la construcció de taules per al calcul de trayectories de projectils.

Pascalina

Quan es va fer la maquina? 1645

Qui la va fer? Blaise Pascal

Breu historia de con es va fer: Era totalment mecànica i estava impulsada per diferents rodes que possibilitaven el calcul de sumes
Com funciona: a base de rodes y engranes.

Howard Aiken

Cronologia:
1990-Va néixer en New Jersey.
1919-Es va gradua a l'escola Arsenal Technical School.
1923-Es va gradua con a ingenier electrònic.
1937-Va presentar el projecte de construcció de una computadora.
1944-Va realitzar el seu projecta amb l'ayud econòmic de IBM. Anomenada MARK I.
1946-Va tornar a Harvart com a professor de matemàtiques.
1947-Va ser nombrat director del nous tallers de informàtica de la universitat.
1947-Va construir la MARK II.
1952-Va construir la MARK III y la MARK IV.
1964-Va rebre el premi memorial Harry M.
1973-Va morir als 73 anys.

Howard Aiken.

Howar Aiken amb les seves màquines.

MARK I

Biografia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Howard_Aiken

Charles Babbage

Cronologia.
1791-Va néixer en Teignmouth Gran Bretaña el 26 de desembre.
1812-Va crea la societat Analítica.
1814-Es llicencia en matemàtiques.
1817-Ingressa a l'universitat de Cambrige on es gradua con a professor.
1822-Va idea la maquina diferencial.
1830-Va rompe relacions amb el seu enginyer.
1834-Va començar a realitzar els esbossos d'una nova máquina.
1851- Va comença a estudiar els fenòments científics més improbables i maginals.
1864-Va escriure un tractat amb el titol Observacions.
1871-Va morir amb 80 ayns.

Fotos:

Charles Babbage vell

La màquina diferencial

Leibniz

Cronologia
1646-Va néixer a Alemanya el 21 de juny.
1660-Entra a l'universitat fins que termina el seus estudis als 20 anys.
1666-Publica el seu primer llibre.
1669-Es anomenat assessor en el jutjat d'apelació.
1673-Va ser anomenat conseller.
1674-Va ser acumiadat del jutjat d'apelació.
1676-Va decubrir el calcul diferencial i integral.
1676-Funda l'academia de les ciències de Berlín.
1677-Va ser propocionat a Conseller Privat de Justicia.

Fotos:

Leibniz

Calculadora inconpleta de Leibniz

Biografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Blaise_Pascal

Pascal

Cronologia.
1623-Va néixer a Clarmont-Ferrand el 19 de juny.
1926-Mor sa mare.
1629-Es va establir amb la seva família a Paris.
1640-Va redactar el seu en saig sobre las còniques, que avui es coneixen con teorema del hexàgon de Pascal.
1642-Va inventa la primera màquina de calcular mecànica.
1648-Va demostrar que el nivell de la columna de mercuri d'un baròmetre el determina l'augment o disminució de la pressió atmosfèrica circumdant.
1654-Va formula la teoria matemàtica de la probabilitat.
1658-Va elaborar el seu estudi sobre la cicloide.
1662-Va morir a París.

Fotos:

Pascal

Blibiografia

http://es.wikipedia.org/wiki/Blaise_Pascal

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pascal.htm

Graham Bell – El pare de la telefonia.

Breu biografia

Alexander Graham Bell va néixer en Edimburg (Regne Unit) el 3 de Març de 1947 i va morir als 75 anys en Beinn Bheragh (Canada) el 2 d'agost de 1922.
Gracies a la seva contribució la tecnologia de la aviació i las tele comunicacions aquestes van tindre un gran avanç.
La seva mare va començar a perdre paulatinament la audició quan ell en tenia 12 anys, i Bell es va interessa per el llenguatge de les senyals i la acústica per poder comunicar-se amb sa mare i ella amb la família.
Al llarg de la seva vida va realitza divers invents lo que li va permetrà arribar a descobrir un aparell per convertir el so en impulsos elèctrics, i així, va néixer el telefon.

Cronologia

1859-Va construir un dispositiu fet a casa que va combinar les paletes que rotaven amb els sistemes de raspalls del clau, construint una maquina de descortezament simple que va ser utilitzada durant molts anys.

1863-Va construir amb el ajud del seu germà un cap automata, que pudia parla algunes paraules.
1863-Va desarrollar un sistema de parla amb sa mare per comunicar-se, el va anomenar llenguatge visible.

1876-Va inventar el seu gran invent, el telefon.

1880-Ell y els seus ajudants van inventar el fotòfon que transmitia sons per mitja de raigs de llum.

1883-Va fundar la revista Science.

1886-Primer cilindre de cera per gravar.

1917-Va crear el hydrodrome un vaixell que agafava el 113 quilòmetres.

També va inventar l'audímetre y la balança de inducció.

Blibiografia

http://es.wikipedia.org/wiki/alexander_Graham_Bell#Bibliograf.C3.AD
http://www.icarito.cl/medio/articulo/0,0,38035857_172985953_339260320,00.html